Quan es parla de cultura i psicoteràpia institucional sempre acabem amb la mateixa pregunta: quina cultura és possible des de la neurodivergència, i encara més, sabent que les institucions de la cultura encara no li han fet un lloc, per tant, dubten a reconèixer-la i admetre-la?
La qüestió és arribar a tenir una idea de pràctica cultural que aspira a fer-se pública sense etiquetes o categories que la vinculin a una patologia. Aleshores començarem a parlar d’una cultura que, com deia Jean Oury, facilita una reintegració en una economia d’intercanvi. I no cal entendre aquesta economia en el sentit més vulgar del terme, sinó com una possibilitat de socialitzar.
La psicoteràpia institucional –històricament i en l’actualitat– ha promogut les pràctiques culturals en entorns terapèutics creient fermament en la seva capacitat sanadora. Però, quina diferència fa la cultura i les pràctiques d’aquesta mena en persones usuàries dels serveis de salut mental?
La cura per la cultura és tant una opció com un mite.
Aquest debat organitzat per l’Ateneu Tosquelles, de la Fundació CPB Serveis Salut Mental, invita a examinar diferents versions ideològiques al respecte.
Us hi esperem el dijous 17 d’octubre, de 19h a 21h, a la Sala Social del Cercle Artístic Sant Lluc (C. dels Mercaders, 42. Barcelona)
Preguem confirmeu la vostra assistència emplenant aquest formulari.
